EL ROURE PÈNOL

Treball d’investigació (Maleta pedagògica)
Nivel educativo/destinatarios: 
Cicle superior
Número de participantes: 
20
Recursos humanos: 
ratio 1/20
Duración de la actividad: 
18 hores (14 h treball previ + 4h sortida de camp)
Espacio necesario: 
aula + sortida de camp a la roureda de pènol
Recursos y materiales: 
  • Maleta pedagògica: inclou orientacions de l’activitat pel docent, fitxes d’activitats i recursos pels alumnes.
  • Per al treball de camp es necessita: plànol d’Olot del segle XVIII, plànol actual d’Olot, inventari d’arbres de diferents masos del segle XVIII
Objetivos: 
  • Reconèixer els elements que configuren les rouredes humides de roure pènol del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
  • Aprendre a identificar un roure pènol
  • Esbrinar les principals problemàtiques de les rouredes humides de roure pènol.
  • Promoure el respecte per l’entorn i envers els companys.
  • Fomentar la participació i el treball en equip
  • Afavorir l’intercanvi d’informació i el contacte amb altres escoles utilitzant les TIC
Contenidos destacados: 
  • Característiques del roure pènol
  • Condicions ambientals i climàtiques del roure pènol
  • Identificació de les parts d’un roure: capçada, fulles, fruit i escorça
  • Vegetació i fauna que acompanya a la roureda humida.
  • Rouredes de roure pènol del nostre entorn
  • L’activitat humana en la transformació del paisatge
  • Interpretació de mapes, recollida i ordenació de dades, formulació d’hipòtesis.
  • Treball en equip
  • Afavorir l’intercanvi d’informació i el contacte amb altres escoles utilitzant les TIC

Com es fa l'activitat?

14 hores
Preparación: 

Bloc 1 : Com és el roure pènol?

- Joc de pistes: destriar les imatges que fan referència a les parts d’un roure pènol d’altres plantes.

El docent haurà de repartir per l’espai que hagi escollit, i en dos itineraris diferents, les imatges que es proporcionen (5 fan referència a les parts d’un roure pènol i 5 a altres plantes ). Els alumnes hauran de recollir totes les imatges que trobin però les hauran de separar en dos paquets d’imatges:

  • les que fan referència al roure pènol
  • les que no tenen res a veure amb el roure pènol

A continuació cada grup explicarà a la resta què ha trobat: descripció dels dibuixos. Es sintetitzen les informacions en una taula feta sobre paper d’embalar.

Bloc 2: Els rodamóns:

Els participants descobreixen, tot viatjant per Europa (Anglaterra, Polònia, Astúries, Cantàbria, Val d’Aran i Garrotxa), on es trobem rouredes de roure pènol i quines característiques bioclimàtiques tenen per comparar-les entre elles i descobrir l’excepcionalitat de les rouredes de roure pènol de la Garrotxa.

De cada indret visitat, han d’obtenir tota una sèrie d’informació que hauran d’escriure al seu full de ruta (gastronomia, arquitectura, tradicions, paisatge, coneixença, beguda típica).

Un cop finalitzat el viatge, caldrà que es posi en comú tot allò que hagin descobert. És per aquest motiu que caldrà que cada un dels grups triï un indret i l’exposi a la resta del grup classe. Per això, es proposa que es construeixi un mapa d’Europa amb paper d’embalar i que cada grup situï sobre el mapa l’indret que ha visitat i les característiques de les rouredes de roure pènol d’aquests indrets.

 

Bloc 3 : Qui viu a les rouredes humides? Joc de simulació

Es planteja simular que l’aula s’ha convertit en una roureda de roure pènol. Es creen tres espais i cada un representa un dels tres estrats (arbori, arbustiu i herbaci). Cada estrat s’ha d’associar amb diferents imatges relacionades amb vegetació i fauna.

Es formaran 3 grups i de manera rotativa aniran passant per tots els estrats, tot fixant-se amb els noms de les espècies que s’hi troben.

Un cop vist els diferents estrats cada grup n’escollirà un i amb un color i l’ajuda de les imatges caldrà que traspassin la informació a un mural, amb l’objectiu d’obtenir, al final, la biodiversitat que es troba en una roureda de roure pènol.

 

Bloc 4: Els masos i el roure pènol:

- Els participants hauran de situar, a partir d’un manuscrit original del 1754, els diferents masos de la banda dreta del Fluvià, al seu pas per Olot, i col·locar els diferents tipus d’arbres que es descriuen en aquest document i així com la seva quantitat

- Redactar una llegenda que relacioni arbres i quantitats.

-Joc “Aparella’m”:

Està format per 10 targetes amb imatges i 10 targetes amb text on es descriuen els diferents usos del tronc, del fruit, de la fulla i de l’escorça.

Caldrà dividir la classe en subgrups. Abans de començar a jugar caldrà que les diferents targetes que configuren el joc (imatges i text) estiguin de cap per avall. A partir d’aquí caldrà que cada equip posi de cap per amunt dues targetes. Si coincideix dibuix i text, per tant aparellem les dues targetes, l’equip se les quedarà, si no és així les haurà de tornar a posar bocaterroses i serà l’altre equip qui haurà d’aixecar-ne dues més, seguint els mateix procediment que es descriu anteriorment. S’acaba quant s’han aconseguit aparellar totes les imatges amb els texts.

Un cop finalitzada l’activitat els alumnes hauran pogut esbrinar que del roure pènol se n’aprofitava absolutament tot.

 

Bloc 5: Les escoles del país del roure pènol:

Es pretén utilitzar les noves tecnologies perquè els alumnes es posin en contacte amb diferents escoles del país del roure pènol, i així poder obtenir informació sobre les problemàtiques que pateix el roure pènol en altres indrets.

Aquest bloc també es pot proposar com a treball posterior a la sortida de camp.

4 hores
Desarrollo: 

La sortida de camp pretén treballar les problemàtiques que van patir les rouredes de roure pènol que ocupaven la plana d’Olot.  Es parteix d’un manuscrit original de l’any 1754 en el que es mostra els diferents tipus d’arbres que tenien els principals masos d’Olot.

D’aquest recull de masos, l’activitat es centra concretament en el mas Bernat, un dels més ben conservats en l’actualitat. En un plànol d’Olot es marquen els límits de la propietat del Mas Bernat i utilitzant una fotografia de l’època s’analitzen les diferències amb l’actualitat (moment polític, situació social, activitats econòmiques, demografia, paisatge, avenços tecnològics....).

Es voreja el mas Bernat i s’arriba fins a un dels seus límits. En aquest punt s’entrega una fitxa d’activitat a cada participant i es tracta d’ubicar dins la propietat del mas, diferents elements d’una llegenda (molí, conreus-feixes, pastures, diferents tipus d’arbres (alzines, roures, verns, noguers), tenint en compte l’orientació del mas.

El recorregut  continua tot passant per altres masos, fins arribar a una de les tres rouredes que encara es conserven: La roureda de roure pènol del Parc Nou. Durant el recorregut s’observa com s’han ampliat els límits de la ciutat, els límits del Parc Natural, la ubicació d’altres masos... Un cop al Parc Nou l’activitat es centra en l’observació i identificació del roure pènol (arbre, tronc, fruit, fulles....). Tot seguit es realitza un itinerari per parlar de les problemàtiques actuals que afecten al roure pènol, els seus usos en el passat i en l’actualitat, propostes de conservació.

Indefinit
Evaluación y seguimiento: 

Avaluació inicial per valorar el nivell de coneixement previ que tenen els participants

Bloc 0 : Fes memòria:

- Dibuix de com s’imaginen una roureda humida

- Frases amb buits. Els participants han d’omplir els espais amb el vocabulari adient que ajudaran a complementar els coneixements previs.

L’avaluació final es centra en l’informe que preparen els grups de treball i que s’envien posteriorment a altres escoles que també tenen rouredes de roure pènol en el seu territori.

També s’entrega un qüestionari per avaluar l’activitat (assoliment dels objectius proposats, procediment, recursos emprats, actuació de l’educador/a...)

Sugerencias y orientaciones didácticas: 

I a més a més... (altres propostes per ampliar)

Com a extensió a aquest treball d’investigació es proposa fer germinar una aglà tot fent un estudi de les condicions ambientals de creixement de la planta.

Aquesta activitat requereix que hi hagi una roureda de roure pènol en un entorn proper a l’escola.

Para saber más: 
  • BADIA, A; ESTRADA, R; VILANOVA, I. “Els boscos de Catalunya. II Part”. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona: 1983
  • CEBALLOS, L; RUIZ DE LA TORRE, J. “Árboles y arbustos de la España Peninsular”. Escuela Tecnica Superior de Ingenieros de Montes. Madrid: 1979
  • MALLARACH, J.M. i RIERA I TUSELL, M. “Els volcans olotins i el seu paisatge”. Barcelona: Editorial Serpa, 1981.
  • MITCHEL, A; WILKINSON, J. “Los arboles de Europa. Guia funamental de nuestros árboles”, Edicones Omega. Barcelona: 1983
  • RIERA i TUSELL, M., “La vegetació de la regió volcànica d’Olot”. Ajuntament d’Olot. Olot: 1979

Pàgines web: http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

Autoria

TOSCA, Equip d'Educació ambiental
Av.Santa Coloma 93 17800 Olot
Teléfono: 
972270086
correo electrónico: 
Descárgate el PDF