ELS PANTANS TAMBÉ TENEN PLATGES

Activitat de millora d'un entorn natural
Nivell educatiu/destinataris: 
Cicle mitjà
Nombre de participants: 
20 - 30
Recursos humans: 
ràtio 1/20
Durada activitat: 
8 hores
Espai necessari: 
Ambients naturals
Recursos i materials: 
  • Eines (cubells, rasclets, guants, bosses d’escombraries,...)
  • informació i recursos sobre deixalles.
Objectius: 
  • Realitzar una acció que comporti una millora ambiental en un entorn natural.
  • Practicar habilitats organitzatives en el desenvolupament de projectes i les capacitats personals posades al servei dels altres.
  • Aprendre a interpretar mapes
  • Conèixer els impactes ocasionats pels residus en un medi concret
Continguts destacats: 
  • Organització d’una intervenció en el medi natural en grup (consens sobre l’acció, priorització d’actuacions,...).
  • Impactes ambientals, problemàtiques ambientals.

Com es fa l'activitat?

2 hores
Preparació: 

L’activitat s’inicia amb un breu itinerari motivacional i d’immersió dels participants en el context, per la riba de l’embassament de Sau, recorrent les seves vores i descobrint la gran quantitat i diversitat de deixalles que el riu Ter acumula, amb el temps, als seus marges.

Reflexionem amb el grup de participants sobre l’origen de les deixalles, debatem si representen o no un problema ambiental, així com les causes i les possibles conseqüències d’aquest.

De la lectura de la realitat que fan els participants s’emmarca la necessitat de respondre, a curt termini, al problema ambiental de l’abocament de deixalles al riu, la seva acumulació al pantà, així com de l’impacte de la contaminació. A partir de les explicacions i raonaments fetes pel grup de participants s’acorda una representació col·lectiva sobre la problemàtica concreta. A mode d’exemple, podria ser similar a aquesta: “La nostra manera de viure acumula deixalles en punts crítics del nostre sistema. Actuacions sobre les platges del pantà (escala local) estan estretament relacionades amb estils de vida, els productes de consum i la seva gestió (escala global)”.

Ens plantegem la possibilitat i necessitat de fer una actuació de millora, concretant els nostres objectius (realistes en funció del temps que disposem i de la quantitat de participants implicats).

A mesura que anem concretant l’abast i l’impacte de l’activitat col·lectiva, fem explícits els objectius operatius de l’acció (netejar certa superfície de riba de pantà, pesar les deixalles, quantificar la tipologia de deixalles trobades, notificar a les autoritats pertinents i difondre l’actuació,...), però a la vegada, també fem explícits els objectius d’aprenentatge vinculats i necessaris per a dur a terme l’actuació (aprendre a interpretar mapes, aprendre a treballar cooperativament, a arribar a un consens, conèixer els impactes de determinats residus en el medi,...).

1 dia
Desenvolupament: 
  • Planifiquem i ens organitzem:

En grups de treball s’organitza l’acció de millora ambiental, el seu abast i les actuacions concretes que se’n deriven. Cada grup assumeix una responsabilitat de planificació concreta (material i logística, seguretat, ...), i exposa a la resta del grup les pautes i consideracions a tenir en compte per a preparar i planificar correctament l’actuació.

Els/les participants, organitzats en grups, treballen sobre el mapa els punts crítics i el sistema logístic de recollida de deixalles, identifiquen punts intermedis de recollida, preparen el material necessari (guants, cubells, bosses,...), acorden normes de seguretat i prevenció de riscos, i la temporalització de l’actuació.

 

  • Actuem:

Els/les participants desenvolupen les seves tasques pactades en grups de treball, retirant les deixalles del marge del pantà, pesant-les, identificant-les i separant-les en grups de residus diferents.

 

  • Comuniquem:

Serà molt important que destinem un temps a comunicar i difondre els resultats de l’acció de millora ambiental, perquè més enllà de  mostrar la utilitat de l’actuació i ajudar a sensibilitzar, els participants realitzen l’esforç de construir conclusions a partir dels aprenentatges viscuts en l’acció.

Podem decidir diferents formes de realitzar aquestes difusions. Una d’elles pot ser

elaborar una exposició artística de deixalles penjades sobre una xarxa de pescadors. Creem monstres de les deixalles, o posem nom a aquestes noves “espècies d’animals” en funció de la perillositat dels residus. D’aquesta manera apareixen “espècies rares” com Rodus cautxus o Rodus minor per a les diferents rodes de vehicles recuperades, o les tòxiques Spraífera desorodantica o Spraífera insecticida, per als nombrosos esprais localitzats.

Així mateix podem comunicar visualment les dades de pes, possibles procedències, perillositats i impactes dels residus extrets del pantà.

L’activitat finalitza amb la comunicació de l’actuació i denúncia del problema a diferents autoritats i entitats (alcaldes, mitjans de comunicació, consorcis, ...), amb propostes de millora per a prevenir la repetició periòdica de la situació problemàtica.

Indefinit
Avaluació i seguiment: 

Es crea un espai de debat i reflexió entorn a la relació entre la situació problemàtica ambiental sobre la que hem actuat com a grup, i la quotidianitat i manera de viure pròpia dels participants, analitzant de manera crítica responsabilitats compartides de cadascú.

Es destina un temps a avaluar els resultats de l’acció (èxits, encerts, problemes sorgits,...) però també dels aprenentatges relacionats, fent explícits els canvis produïts a nivell personal (interpretar mapes, treballar en grup,...).

Suggeriments i orientacions didàctiques: 

La neteja dels residus d’un pantà és només un exemple de projecte d’aprenentatge servei que podem replicar a molts altres contextos i situacions (amb altres necessitats comunitàries i altres problemes ambientals a solucionar).

Un projecte d’aprenentatge servei contempla cinc ingredients bàsics: (1) ha d’existir un servei real “pels demés” (alteritat) ocasionant un impacte real a l’entorn; (2) cal que existeixi un aprenentatge clar associat al servei; (3) amb un projecte educatiu intencionat, planificat i avaluat; (4) que comporti implicació i protagonisme dels participants; (5) i que existeixi consciència de projecte, de la utilitat social i ambiental d’allò que s’està fent.

Per altre banda, existeixen principis i criteris que ens ajuden a millorar la qualitat dels projectes d’aprenentatge servei (justificació i acceptació social del servei; vinculació molt estreta entre el servei i l’aprenentatge; adequació del servei a l’edat; treball en xarxa amb altres entitats; equilibri entre la participació individual i de grup,...).

Per saber-ne més: 
  • JOSEP MARÍA PUIG (COORD.), Aprendizaje servicio. Educar para la ciudadanía. Editorial Octaedro, 2006.
  • MARÍA NIEVES TAPIA, Aprendizaje y servicio solidario. Editorial Ciudad Nueva, 2006.
  • www.aprenentatgeservei.org / Guia Aprenentatge servei i educació ambiental. Fundació Catalana de l’Esplai.

Autoria

Fundació Catalana de l'Esplai
Riu Anoia 42-54. 08820 el Prat del Llobregat
Telèfon: 
934747474
Correu electrònic: 
Descarrega't el PDF