BENVINGUTS AL PARC!

Joc-Gimcana: Un espai natural protegit. Un nou concepte
Nivell educatiu/destinataris: 
Cicle superior
Nombre de participants: 
25 a 50. L’activitat es desenvolupa en grups de 6 participants
Durada activitat: 
1 hora
Espai necessari: 
Espai exterior suficientment gran perquè els grups facin les 5 activitats sense que un grup vegi el que fa l’altre
Recursos i materials: 
  • Fitxes “es pot fer, no es pot fer”.
  • Corda llarga. (Límits parc)
  • Flors de paper de seda i palletes tallades per la meitat.
  • Porró.
  • Sopa de lletres.
  • Una instància, un suport de fusta , una pinça per subjectar el full i un llapis per grup.
  • Graella de control per saber on va cada grup.
Objectius: 
  • Conèixer l’entorn immediat d’un equipament d’EA
  • Descobrir un nou espai i satisfer la curiositat inicial de reconèixer els seus principals elements.
  • Comprendre el concepte d’espai natural protegit.
  • Identificar, de manera lúdica, les finalitats d’un Parc Natural
Continguts destacats: 
  • Principals espais naturals protegits de Catalunya
  • Què es el que es pot fer i el què no es pot fer en un parc natural.
  • Protecció i conservació en un ENP
  • Necessitat de creació dels ENP

Com es fa l'activitat?

10 minuts
Preparació: 

Es creen grups de 6-8 participants per la gimcana, són els que han de superar les diferents proves que l’activitat planteja.

Hi ha d’haver 4 educadors/es i/o mestres situades a quatre indrets diferents de l’espai sense veure’s entre elles, amb el material necessari per a poder realitzar la seva prova. Un altre educador, dinamitzador de l’activitat, es situa al voltant d’una taula que ha d¡estar situada en un espai exterior central per utilitzar-la com oficina de recepció dels visitants.

1 hora
Desenvolupament: 

L’educador dóna la benvinguda al grup i els indica que per visitar qualsevol ENP és necessari saber el coneixement previ dels visitants i que hauran de superar 5 proves de “certa dificultat”  per començar la seva visita.

Prèviament els comenta que la visita es realitzarà en petits grups per ser més respectuosos amb l’entorn i que hauran de demanar i complimentar una instància (paper oficial)  per poder visitar els espais naturals protegits de l’entorn. Aquest “document oficial” es demana a l’educador (dinamitzador de l’activitat) que fa la funció d’administratiu/técnic/funcionari responsable dels ENP de Catalunya. En el document s’ha de fer constar per exemple: dades personals de cada membre del grup, tipus d’espai natural que es vol visitar, interès especial per algun element o temàtica que considerin important en la seva visita...

L’educador (dinamitzador de l’activitat) envia aleatòriament cada grup a un indret diferent un cop han “formalitzat” la seva instància i controla l’organització de l’activitat intentant que els grups vagin realitzant les proves sense que es formin cues a cada indret i que es passi per totes les activitats. Per gestionar-ho, un cop realitzada una prova el grup ha de tornar al centre del joc on l’educador anota la prova que han realitzat i els hi indica quina és la següent.

El joc consta de cinc proves:

  • Prova es pot fer, no es pot fer”:

En aquesta prova hi ha un llistat de diferents accions com per exemple: caçar, arreglar una casa vella, anar d’excursió, viure, tallar un arbre, fotografiar una flor, anar en bicicleta.... Cada participant rep 3 papers amb 3 accions diferents que ha de llegir i situar cadascuna segons cregui convenient (individualment). Les tres possibilitat d’elecció són: es pot fer en un EPN, no es pot fer en un ENP, depèn de com es faci. Un cop tothom ha situat on ha cregut convenient les seves tres accions l’educador passa per cada possibilitat i diu el nombre d’accions que s’han situat de manera equivocada. En aquest moment el grup pot debatre entre ells el que consideren que individualment han situat de manera errònia i canvien de grup les accions que considerin oportunes. L’activitat s’acaba amb una petita explicació de l’educador sobre el què han considerat els participants, aclarint dubtes sobre les accions que han generat més debat i potenciant la idea de que en un EPN es poden realitzar moltes accions depèn de com es realitzin (reglamentació, circumstàncies pròpies de cada acció segons l’ENP...).

  • Prova “els límits del Parc”:

És un símil de la gallineta cega. L’educador es presenta com el director/a d’un ENP que és el que està delimitat per una corda. Els hi explica que aquest ENP ha estat necessari per preservar determinat patrimoni.

Els hi demana si coneixen noms d’altres ENP, és la manera d’iniciar i escollir els primers jugadors que han de trobar l’oficina d’informació del parc. Dins de l’espai limitat per la corda, es posa la meitat de grup amb els ulls tapats, la resta des de fora haurà de guiar els/les de dins per a que trobin la “oficina d’informació”, que pot ser un company o l’educador, i que es va movent per l’espai. La finalitat de la prova és que visualitzin el fet que un ENP és un espai limitat.

  • Prova els hàbitats d’una planta”:

Una de les finalitats d’un ENP és preservar vegetació i fauna. En alguns ENP la conservació i preservació de determinades espècies en perill d’extinció és complicada i requereix esforços, recursos i accions d’intervenció i gestió immediata per tal de garantir la seva preservació.

En aquest cas l’educador presenta una espècie vegetal en perill d’extinció (representada per una flor feta amb paper de seda) dient que és una de les finalitats de gestió més importants del seu Parc i demana als participants que ajudin en la seva preservació. S’explica que cada planta o arbre té el seu hàbitat i si està en perill d’extinció només la podem transportar a una altra zona amb un hàbitat amb les mateixes característiques.

Per ajudar, cada participant haurà de portar (xuclant amb una palleta) altres flors semblants  (paper de seda) d’un hàbitat (indret allunyat del ENP) fins a la flor que està en perill d’extinció. Si per el camí els hi cau la flor han de tornar a començar.

No tots els participants han d’aconseguir portar una flor d’un hàbitat a un altre. Ho poden intentar tantes vegades com consideri l’educador.

  • Prova frase feta amb aigua a la boca”:

Com que aquesta activitat es realitza principalment al Montseny-Viladrau s’utilitza un element molt representatiu com l’aigua.

L’educador planteja el tema de que l’aigua és un be preuat i que no es pot malbaratar. Omple d’aigua amb un porró la boca de cada participant i els hi fa dir un embarbussament sense que els hi caigui cap gota. Per exemple: plou poc però pel poc que plou, plou prou.

  • Prova “sopa de lletres, jeroglífics...” :

Aquesta prova la proposa el director del joc en qualsevol moment de la gimcana a cada grup quan han superat una prova i abans d’anar a un altre indret. El seu contingut pot estar relacionat amb el nom d’ENP, amb elements característics d’un determinat ENP...

15 minuts
Avaluació i seguiment: 

Cal que tots els participants facin les proves proposades i amb el seu grup. Al final de cada prova l’educador coordinador del joc demana a cada petit grup informació als participants del que ells creuen que han fet a cada activitat

Al final del joc es demana a cada grup que diguin que creuen que és un ENP i quines són les seves principals funcions.

Suggeriments i orientacions didàctiques: 

És mot important la coordinació entre proves per un bon desenvolupament del joc i evitar que els grups s’ajuntin massa en una determinada prova.

La teatralització de l’educador (dinamitzador) de la prova és molt rellevant per relacionar els aspectes lúdics molts importants amb la finalitat (contingut) de la proposta.

Per saber-ne més: 
  • Espais naturals protegits  CEA Santa Marta  Guix 2 suplement 263 . Editorial Graó
  • Jugar y aprendrer. Serie pràctica3  R.Ortega Díada editoras Universitat Sevilla

Autoria

Santa Marta
Dr. Ariet 6, 17406 Viladrau
Telèfon: 
938849431
Correu electrònic: 
Descarrega't el PDF